|
Cançó de Beure aigua Es precisa amb un xic de salema abans de beure a galet amb la creença que per la seva virtud el líquid que es beu fa bon profit i no provoca cap indisposició. Encara que pel seu text sembla especial i pròpia sols per beure vi, és usada més generalment quan es beu aigua. Jesús hi bec suc de raïms
És molt popilar pel Penedès i per la Conca de l'Anoia. Cançó de la Lluna la lluna, la pruna minyona bonica Hi ha variants poc corrents que diuen en el sisé vers. la lluna, la pruna Es creu que el terme "pruna" amb què es qualifica la Lluna és la corrupció de l'adjectiu bruna, o sia, morena, fosca, poc clara, terme avui poc corrent en el llenguatge, i sobretot entre els infants. Això ha fet fàcil la seva confusió amb el nom de la fruita, atesa la semblança dels dos mots. El senyor Joaquim Maria Bartrina, estudiant aquesta cançoneta, sobretot la segona versió, ha cregut veure-hi un sentit mític i creu que la soposada família de la Lluna, el pare i la mare, no són altra cosa que la nit i el dia, als quals se'ls ha donat una forma personal i antropomòrfiques, segons era costum en les cultures més primitives i reculades, que reduïen a formes animades i personals la interpretació i l'explicació del sistema planetari. Venia doncs, a indicar la cançoneta la baralla de l'alba, representada pel pare, i del capvespre, o sia, la mare, que es discuteixen la possessió de la Lluna, cridant-la l'un, volent-la l'altra, dolent-li el primer i pegant-li la segona, El vestit de dol presenta la nuvolada i la visió de la fosca de la nit que acompanya la Lluna. Segons l'escriptor precristià Estrabó, els habitants dels Pirineus retien culte a la Lluna, a la qual dedicaven himnes i cants. La present cantarella estesa pertot arreu del nostre terrer, amb variants diferents, bé podria ésser la supervivència d'un dels himnes precristians dedicats a la Lluna. Observi's que en la majoria de variants se la qualifica de bonica, o sia, que se la veu a través d'uns ulls d'admiració. Les dues versions que hem transcrit i les altres dues que segueixen són recollides a Barcelona. La Lluna, la pruna L'hem sentida cantar no a mainada sinó a persones grans i ens sembla possiblement un adob de la cantarella popular. A continuació transcrivim les versions de les poblacions següents: Tortosa: La Lluna, la pruna Talarn: La lluna, la pruna Del Rosell´p en trobem dues: La lluna vesprona
Xerta: La lluna, la pruna De Tortosa també trobem: La Luneta més ladrina Hi ha una variant que partint del nobè vers diu Els canonges de la Seu La Lluna, la pruna Aquesta és usada amb el doble sentit de cant a la Lluna i de cançó eliminatòria. És pròpia de la mainada de Salt, prop de Girona A Castellar del Vallès canten: La Lluna, la pruna Des d'un temps ençà hem sentit cantar molt a Barcelona i en altres llocs la següent versió que ens sembla d'aire modern. Amb tot en asseguren que és tal com s'ha cantat sempre a Sant Quintí de Mediona, record de la generació present i per això ens decidim a transcriure-la La Lluna, la pruna Cançó del sol i de la pluja El fenomen poc freqüent de ploure fent sol ha cridat sempre l'atenció de l'home i ha donat lloc a la formació d'extranyes creences, no sols a Catalunya, sinó que en la majoria d'altres poblacions. És creença molt estesa que les bruixes i els bruixots tenen un poder especial damunt de la pluja, ja que en poden produir al seu gust i voluntat, sobretot quan va seguida de pedregada. El seu poder arriba fins al punt de poder-la produir tot i brillar en l'espai el sol. Pel Pirineu es creu que quan fa sol i plou és senyal que el diable pega la seva dona, o que casa una de les seves set-centes filles, i arreu es creu que les bruixes i bruixots són amos del cel perquè poden provocar nuvolades i desencadenen tempesta. Són en bon nombre les cantarelles que la nostra mainada entona posseïda de certa joia en observar el bonic espectacle de la pluja sota els raigs daurats del sol. No fóra pas impossible que la ingènua i avui joiosa cantarella infantil fos la resta d'algun himne de caient mític o màgic, de recular origen encaminat a obtenir el favor de la divinitat menadora de la pluja perquè actués damunt dels mals esperits que tot i lluir el sol feien produir la pluja. La versió barcelonina diu: Plou i fa sol I de les poblacions seüents hem trobat: A Reus: Plou i fa sol Al Maresme es canta: Plou i fa sol A Vallespinosa: Plou i fa sol A Xerta: Plou i fa sol A Figueres: Fa sol i plou A Mallorca: Plou i fa sol A Torreblanca: Plou i fa sol A Mora d'Ebre Plou i fa sol A Rocafort de Queralt Quan plou i fa sol A Tortosa Plou i fa sol A Benifallet: Plou i fa sol I a Manresa: Plou i fa sol Segons la mainada rossellonesa, quan plou i fa sol és indici que al cel se celebra un bateig en què la Mare de Dèu és la padrina, i així canten en produir-se aquest esdeveniment: Pluja i fa sol
|
