La Patum de Berga
Article de Christian

L'àliga de la Patum

La Patum consisteix en una representació sacra-històrica popular a través d'uns personatges mítics i simbòlics que salten i dansen al so pregon d'un tabal, acompanyats d'una música enardidora, d'un gran esclat de fuets, i d'una caracteristica similarintensa participació del poble.

Sembla que els orígens de la Patum els hem d'anar a buscar en l'època en què cristalitzà la processó del Corpus, entesa però, com a conjunt d'entremesos i figures amb què hom volia enaltir plàsticament el triomf del Sagrament, tal com succeïa en moltes poblacions de Catalunya.

Amb tot, és admès avui dia que alguns d'aquests elements ja existien (algun des de fa molt temps) i que, en el cas de Berga, prengueren el nom de la Bulla (al.lusió al bullici que s'hi crea) i més tard el de Patum, per onomatopeia del so del tabal: pa-tum, pa-tum, pa-tum...

El tabal

Per tant, sembla que cal situar-ne els inicis a mitjans del segle XIV. Evidentment, la Patum no fou pas instituïda de cop i volta, sinó que de mica en mica s'aniria formant fins a veure's definitivament institucionalitzada i vinculada a la festa del Corpus, com ja s'ha esmentat. Antigament s'havia fet dintre l'església, cosa que fou prohibida l'any 1723. D'aleshores ençà, ha restat com una cosa a part, tot i que mentre es va mantenir la processó del corpus, algunes comparses encara l'acompanyaven.

La guita

Voler-ne escatir el siginificat és difícil. Si regirem els papers d'èpoques reculades, veiem que els significats són al gust de l'època; amb tot, podem dir amb tota certesa que la personificació de la lluita del bé contra el mal hi és constantment.

Berga ha conservat gelosament, excepcionalment, al llarg dels segles, l'autèntic document històric que és la Patum. El ritual que cada any s'executa a la petita plaça de Sant Pere converteix Berga en un nus estricte i enfollit d'homes, foc, música i dansa; una conjunció perfecta que només els bons patumaires saben viure en plenitud, i que es converteix en el símbol que caracteritza i identifica tota una comunitat.

Turcs i Cavallets

La Patum s'anuncia el dia de l'Ascensió (...). El tabal recorre carrers i places per anunciar que hi haurà Patum. La segona cita té lloc el diumenge de la Trinitat, l'anterior al de la setmana de Corpus. A la plaça Viladomat es proven els petards. És la prova dels quatre fuets, que avui és tècnicament innecessària, ja que els fuets, que abans es feien artesanalment i a casa, ara vénen de la pirotècnia i, per tant, estan pràcticament garantits. Però la tradició, el mite rigorosament complert, ha de seguir.

Els plens ballant

Després d'aquests preàmbuls arriba ja el dimecres, vigília de Corpus. (...). Dimecres, doncs, al migdia hi ha la passada dels gegants, precedits pel tabal i seguits pels músics: l'espai de la festa ha estat delimitat. Al vespre, novament la passada, ara amb la participació també del tabal, les guites, les maces i els gegants vells. Sortint de la plaça de Sant Pere la comitiva recorre el nucli antic i visita els domicilis de les autoritats municipals, o bé les cases que hagin assenyalat com a substitutives aquelles autoritats que visquin a la part nova de la ciutat. Tot i això, parada rere parada, amb piscolabis inclòs (normalment, coca) i barreja a dojo (barreja de Berga: moscatell i anís), aquesta minipatum ambulant acaba de matinada després d'un tirabol a la plaça de Sant Joan i un de darrer a la de Sant Pere.

Les maces

Però la Patum de debò arriba el dijous de Corpus. Al migdia, a la sortida de l'ofici hi ha la Patum de lluïment, és a dir, una patum una mica més tranquil·la i sense salt de plens ni tirabol. I a la nit, a dos quarts de deu, Patum completa. A l'hora en punt, el tabal, davant d'una plaça de Sant Pere on sembla que ja no hi pot cabre ningú més, marca, parsimoniosament, greument, l'inici de la Patum.

Tirabol

(...) Hi ha patums de lluïment el dijous i el diumenge de Corpus al migdia, i patums completes els mateixos dies a la nit. A més, hi ha Patum infantil (de lluïment al migdia, completa a la tarda) el divendres. També hi ha altres actes de caire lúdic, però el seu protagonisme és ben poc. I és que la Patum, ho omple tot.