Els Santuaris de Malta
Record d'una antiga tradició
Article per Diego Javier García Zéliz de Colectivo Ásatrú

La Dama Dorment trobada a l'Hipogeo

Quan parlem dels Temples de l'illa fem referència a una antiga tradició a la Mediterrània. Aquesta cultura va d'on va evolucionar les creences dels europeus. Els santuaris de Malta són les obres junt amb les Henge d'Anglaterra (Stonehenge, Silburi Hill, etc) les obres més importants que ens han deixats els nostres avantpassats del neolític. Els santuaris de Hagar Qim i l' Hipogeo són síntesis d'una creença en una antiga religió a la deesa Mare Terra. Aquesta religió la van porta d'Àfrica els homes de cromagnon creuant l'estret de Gibraltat i entre el seu llegat trobem les pintures rupestres. Encara que les creences van canviar a l'Edad dels Metalls per les religions patriarcals, no totes les religions patriarcals van abandonar la creença en la Deesa. Els pobles celtes tenien a la deesa Ana-Dana-Danam com una representació més important de les seves divinitats. O els Nòrdic y Germànics tenien a Freyja, Nerthus o Friggr com deeses amb els mateixos privilegis que le patriarcat (Wotan-Odin). Igualment, tenim el cas de Grècia on el culte a Apolo va anant destruint els cultes a la deesa sistemàticament. Hi ha qui pensa que el mite de les

Símbol de l'Arbre de la Vida

amazones és la rebel·lió de les dones en en contra de la religió d'Apolo que las va marginar. Actualment, hi quedan restes d'aquesta antiga religió a la tradicions mariànes d'Església Católica, tot i això, la Deesa ha sigut castrada dels seus atributs de fertilitat i dador de vida. Aquesta religió va estar present a la península Ibèrica i el que va ser després Cataluña a l'Edat Mitjana. I la van continuar les nostres influències cèltiques. A l'Illa de Malta que fa recordar a Menorca amb els Talallots, una illa enigmàtica i totalment mediterrània va

existir molts temples a la Deesa Mare Terra. Aquest santuaris treballats a la mateixa roca tenien la forma de la mare Terra. Els seus creador els van fer amb martells de pedra i corns. Dintre es trobava una escultura ciclòpea de la Deesa. Aquest era la representació de la Mare Terra que era la Mateixa Terra amb el seu triangle púbic (El seu símbol). Els símbols masculins (fàlics) mai es trobaven dintre del temple Sinó, que es trobaven sempre fora. Això era perque pels homes i les dones del neólitic consideraven més important la Deesa que no el Deu patriarcal, però això no volia dir que hi hagués discriminació vers els homes. Homes i dones estaven a la mateixa situació de llibertat de fet vivíen en societats pacífiques que tothom compartia tot. La discriminació sexual va a començar a aparèixer a després de les guerres de Medio Orient durant el periode

del metalls. En aquest temples com el de Delfos la sacerdotises feien els rites a la deesa, guarien als malats i feien d'Oracle amb els seus rites extàtics. Les sacerdotises com els xamans siberians utilitzaven sustàncies endògenes per entrar en contacte amb la Deesa. Això sortia del gran coneixement que tenien els pobles neolítics de l'ús de les herbes medicinals i màgiques. Dintre dels temples podem trobar uns símbols de trèbols amb forma d'espirals que es creu que representaven a l'Arbre de la Vida que conectava als humans amb la deesa. Cada branca representava una part de la vida.

Una deesa trobada a un Santuari de Malta

Al 1902 un pagès va trobar un forat a casa seu pensant que era una cisterna. Però, el que va trobar un antiga càmara sotaterra cuidadosament treballada a la roca. El que va ser era un antic sepulcre ple de nínxols amb milers d'esquelets i una estàtua duna deesa dormint de terracota. Es pensa que podria ser la representació d'una antiga sacerdotisa a un somni místic contactant amb la Deesa. També es creu que les dones embarassades anaven a aquest (L'Hipogeo) perque un anima d'un avantpassat es fiques al fetus ja que creien que les ànimes es reencarnaven.

L'Hipogeo