Les Deeses

Un Poc d'Història de la Deesa

Al neolític hi havia una religió que estava estesa per tota Europa. Aquesta ha sigut batejada com el Matriarcat Neolític. En els descobriments arqueológic d'aquest periode trobem una gran quantitad de representacions de deeses, les representacions masculines són menors i subint estaven a fora dels santuaris. Per què era així, es pensa que els antics neolítics feien un culte a la Mare Terra, es a dir a la Natura i que representaven com una forma femenina. Realment la feminitat es un bon símbol per representar a la Natura donat que tan Mare Terra como les dones tenen qualitats semblants i la més important sería la de la creació. La gent que adorava a aquestes deeses eran sobretot pagessos. Al neolític la prosperitat d'un poble estava en relació a l'agricultura. Tot va canviar a les transformacions socials i económiques que es van donar al final de l'Edat del Bronze. Un poble, els Indoeuropeus van envair la Mediterrània. Alguns interpreten com el final de la Deesa, però aixó es cert solament a la mateixa mediterránea. La decandència del Matriarcat és un procés molt llarg que comença amb aquesta invasió i acaba a la Revolució Industrial. Els pobles Indoeuropeus van transformar una societat pacífica en una guerrera, però aixó va ser amb el començament de la seva aparició. Amb el temps es van tornar més pacífiques i van mantenir lluites tribals més simbòliques que reals. Els Indoeuropeus quan es van extendre por Europa central van acaban asimilant el Matriarcat i es va renovar el culte. D'aquest procés neix el poble Celta que es Patrilineal, però manté una gran importància dels cultes de la deesa i gràcies a ells, els íbers i el germànics, la Deesa va perdurà fins Caça de Bruixes per la Santa Inquisició.Amb Juli Cesar, tot va canviar ja que els romans (Que eren Indoeuropeus) van voler èsser senyors de tot el Món. Aquest canvi d'actitud va iniciar un procés que portaria els canvis a la Religió Patriarcal. La Església va encarnar aquesta religió Patriarcal encara que aquesta mateixa va perdurar el culte matriarcat amb la imatge de la Verge Maria, però desnaturalizant-la, i va començar la pitjor de les seves decadències amb els Protestants finalitzant amb la Revolució Industrial.

Què és la Deesa?

Encara que la gent moderna pensi que els antics eren estúpits, això solament demostra la ignorància que hi ha vers als antics. Els homes i les dones de la antiguetat savien que el origen era la mateixa terra. Ho savíen abans que els científics com Darwin. Ells ho esplicaven tot amb forma de mites i símbols màgics. La Terra era una mare per ells, ja que els cuidava, els alimentava i els donava vida. Als anys 60' va haver un científic anomenat Lovelock que va formular una hipòtesis que actualment es considera Teoria. Aquesta es la Teoria Gaia que va presentar un model nou d'interpretació de la Natura. Lovelock no veia a Gaia com un èsser inerte, sinó com un èsser viu ja que interpretant-lo d'aquesta manera tenia més sentit els seus processos. Aquesta teoria trenca amb concepció mecànica de la natura i aproximant a una idea de sistema biològic. D'aquest sistema biològic era conscient els nostres avantpassats, però clar està que no d'una forma científica, sinó mítica. Ells consideraven a la Deesa com un èsser que els havia donat la vida i que els alimentava. Hi ha qui interpreta que la religió jueva oculta una religió matriarcal que va anul·lar, però que encara manté alguns dels seus símbols. No és casualitat la ideia dels Jueus de "pols ets, i al pols tornaràs", repetint que la teva matèria prima ve de la Terra. La actuals concepcións de la natura está molt lligat a aquesta religió:

Amb molt respecte per la rel·ligió del poble d'Israel, però les seves idees ens ha portat a un total abús i menypreu per la Deesa. No és culpable aquest poble que ha patit l'estupidessa de la barbàrie, primer dels Romans que van destruir el seu temple, el racisme de la Baixa Edat Midjana i al segle XX amb els Nazis, sinó en tot cas la dels Cristians que van interpretar la seva rel·ligió d'una manera en que l'home podia fer el que vulgués amb la Natura. JHWH va ser un déu incomprensible per molts neopagans i gent d'ara, però no es just criticar la rel·ligió d'un poble que no comprenem. Moltes de les crítiques al Cristianisme han sigut més per una interpretació incorrecta d'aquest Déu que si ven bé és un Déu celós que imposa la seva llei a la seva voluntat, no és més que el Déu d'un poble. Igualment si acceptem l'universalisme que proposa el Cristianisme, la novetat d'aquesta rel·ligió es de que Jesús és el corder que cura els mals del món. Crist anava a treure el pecat Original amb el seu sacrifici, és a dir, segons aquesta rel·ligió ja no hi culpa d'aquest pecat, per què l'Església continua persistint amb aquesta idea. La resposta és clara, és el Poder que li dóna la por. A més cal esmentar la innovació que va portar el protestantisme (Sobretot el Calvinisme) que va portar més lluny aquesta concepció bárbara. D'aquestes idees es va justificar l'esclavisme, el colonialisme, el capitalisme, etc. Tot amb la bandera de l'ideia de crear un paradís a la Terra. Ideia que amb la Illa de Thule van cercar els Nazis per justificar la " supremacia aria" i el genocidi. Tanta barbàrie per les interpretacions intencionades d'un llibre que no hi ha paraules. Ja és el moment que les antigues concepcions matriarcals, o altres como altres que no ho eran, peró que respectaven a la Deesa, recuperin la seva posició. El Món ho necesita, ja no pot continuar més aquesta bogeria.

La deesa està a cada riu que beneix la terra, està en les coves, es la mateixa Terra. Ella no es guerrera com els Deus del Cel ja que és com una mare que vol la felicitat dels seus fills. Els Deus del Cel no són dolents com s'ha dit en algunes posicions neopaganes. No tots els deus celestes són celosos, ells són també la força fecundadora de la terra com la pluja y el tro portat per Thór, Taranis, Zeus, etc. Ells són necesaris ja que formen part del ball del Cosmos. Però ells no són més important que les deeses, sinó que estan al mateix nivell. Quan es trenca aquesta harmonia, és quan han nascut les guerres sense sentit. Abans les guerres no eren més que questions de mostra el valor o simplement quan un poble patia de fam, per aconseguir aliments. Ara les guerres és fa pels Diners i Poder, perque hi ha el negoci de les fàbriques d'armes que necesiten vendre més. La Guerra ha perdut el sentit sagrat que li donaven els Celtes, els Germànics i Àrabs. Ja no hi ha Honor a les Guerres. Els feixistes es creuen que tenen valor o honor quan normalment han abusat de la seva força. Quan el "enemic" és més feble que tú, què Honor té subjugar-lo? És què té algun tipus d'Honor els atacs cobards als marroquins? Això es la "força" del patriarcat que defença la Llei de la Por.

Imatges de la deesa: